A 3r de Cicle Mitjà, hem treballat la poesia de Mercè Rodoreda "EL RIU", del llibre "Agonia de llum"
Arrossego sols i llunes
de llevants i de ponents,
branques seques com sarments;
colgo amb blau les meves runes.
El frec d’una ala m’esquinça
i un rem corcat em fereix;
a la tardor m’envesteix
una ombra tossuda i minsa.
Avar dels meus peixos rosa,
la fulla que el vent em posa
damunt del llom me l’enduc
fins on la mar m’esbarria,
i em fa dolça l’agonia
blau d’onada, cel feixuc.
Arrossego sols i llunes
de llevants i de ponents,
branques seques com sarments;
colgo amb blau les meves runes.
El frec d’una ala m’esquinça
i un rem corcat em fereix;
a la tardor m’envesteix
una ombra tossuda i minsa.
Avar dels meus peixos rosa,
la fulla que el vent em posa
damunt del llom me l’enduc
fins on la mar m’esbarria,
i em fa dolça l’agonia
blau d’onada, cel feixuc.