A 6è de Cicle Superior hem treballat la poesia de Mercè Rodoreda "OCELL", del llibre "Agonia de llum"
Sobre una branca baixa, silenciós, reposes;
amb les ales esteses has planejat suau,
abans que el teu reialme es desfés de les roses
i en els teus ulls morissin espurnes de cel blau.
T’embriaga el silenci, t’inquieten les ombres,
gires el bec esquiu vers l’orient desert;
mai no sabràs per què amb el teu vol aombres
una llenca de terra i una mica de verd.
Ara t’esglaia el vol d’un fulla despresa,
el crit desesperat d’un llunyà ocell de presa
i la nit infinita que plana demunt teu.
Et fascina una estrella dintre l’aigua somorta
i les llances de joncs, sota la claror lleu
d’aquesta flor d’argent que la tenebra porta.
Sobre una branca baixa, silenciós, reposes;
amb les ales esteses has planejat suau,
abans que el teu reialme es desfés de les roses
i en els teus ulls morissin espurnes de cel blau.
T’embriaga el silenci, t’inquieten les ombres,
gires el bec esquiu vers l’orient desert;
mai no sabràs per què amb el teu vol aombres
una llenca de terra i una mica de verd.
Ara t’esglaia el vol d’un fulla despresa,
el crit desesperat d’un llunyà ocell de presa
i la nit infinita que plana demunt teu.
Et fascina una estrella dintre l’aigua somorta
i les llances de joncs, sota la claror lleu
d’aquesta flor d’argent que la tenebra porta.